Hola!
Com ja va sent habitual a la meva vida els darrers mesos, vaig a intentar una cosa nova (per a mi): crear un blog!
Segurament, els milions de bloggers del món pensaran irònicament “Quina proesa!”, però aconseguir escriure un blog, des de la Xina, que no estigui “capat” x les restriccions locals, que tingui menús en cristià i que amics i familiar que hi puguin estar interessats i jo mateix, el puguem obrir, ha resultat una feinada.
En el blog hi trobaràs experiències i anècdotes dels sayer-alsi a la Xina; curiositats i comentaris del nostre pas per aquest immens país, però no pretén ser cap guia de turisme, ni enquibir-hi comentaris polítics ni econòmics ni té cap intenció formativa. Just for fun!
Com a base, els meus comentaris són generalistes. Aquí aplica lo de “cuando el río suena, agua lleva”. Els tòpics existeixen x alguna raó i els de xinos (sí, dic xinos i no xinesos xq sóc de Barcelona i parlo així) també. No és just dir que tots el xinos són bruts, però sí es veritat que, en general, embruten molt: escupen per tot arreu (i em fa força fàstic) (resulta impactant veure una noia, tota maqueá amb les seves faldilles i les sabates de taconarro, emetre un profund soroll gutural, rascant, i deixar anar un pollo en mig de la vorera, com si tal cosa.), ho tiren tot per terra i deixen les taules i el sol dels restaurants o trens o on estiguin menjant, que fa por.
D’aquesta manera, si dic que són amables, és que en general saluden, col·laboren i intenten ajudar, però també hi ha xinos antipàtics. I llestos i tontos, i curiosos i alts i oberts i... com a tot arreu.
A més a més, aclarir que els meus comentaris es limiten bàsicament a Jiaxing. És on vivim, a 100 Km de Shanghai. Pel que m’expliquen altres guiris locals, els Jiaxingueros, comparativament amb altres ciutadans de la Xina, són amables, curiosos, de poble i confiables (no t'enganyen, encara que siguis un guiri clarament desubicat).
Per últim, segurament, altres persones amb més experiència a Xina, o jo mateix, si dintre d'uns anys llegeixo aquests comentaris, pensaré què poc que en sé de la Xina, de la vida a Jiaxing o de la vida en general, però ara comento les coses que em semblen interessants i des del punt de vista d’un català amb família, que intenta adaptar-se, des de fa 6 mesos a un món nou, tot diferent i amb un idioma difícil de c*ll*ns ;-)
Salut!
Sayer
Notax: si veus alguna bajanada, comentari fora de lloc o erroni, fes-m’ho saber, p.f.!
Si et ve de gust, pots fer comentaris a l’article; seran molt ben rebuts (i si no m’agraden, els ignoraré i llestos ;-)
