login
Inicia sessió

register
Registra't

Els sayer-alsi per la Xina Mandarina

Jiaxing (嘉兴), quina maravella!

Oh Jiaxing! con sus calles y sus gentes!

[...] Amplia l'article >

Comentaris (13)26-12-2013 08:42:02

Treballant com un Xino

És veritat que els xinos trballen com a xinos? No tinc ni idea! Jo sóc català, no xino...

[...] Amplia l'article >

Comentaris (1)26-12-2013 08:01:14

Curs de xinès: L’hospital

El xinès és difícil, però no impossible (després de tot, + de 1300 milions de xinos parlen xino, no?). Per practicar una mica, avui la lliçó 45852: L’hospital

[...] Amplia l'article >

Comentaris (20)22-11-2013 07:23:01

La vida del pop-star

Els guiris a Jiaxing: "¡bicho raro!"

[...] Amplia l'article >

Comentaris (3)25-07-2013 09:57:26

EnXinant-nos.

7 mesos per ací i encara ens sorprenem sovint.

Això de viure a la Xina a vegades és preocupant, a vegades divertit, però sobretot és una aventura diària. I és que tot i intentant dur una vida normal, feines, escoles, compres, pagaments, caps de setmana, i demés rutines, no hi ha setmana que no ens passi alguna cosa sorprenent.

Fa un parell de setmanes ens van demanar si en Roc podia fer de “model” per a una empresa que edita llibres per a nens. A la sessió fotogràfica hi havia un nen negre (mare xinesa, pare gringo, separats) de la mateix escola i en Roc (blanquet (ai no!, que no he dit negret!)). Després hi vaig veure una nena xinesa petita.

Els llibres que van regalar a Roc per la col·laboració són, la majoria, en xinès i entenc que el públic destí és xinès; llavors perquè posen com a imatge de lectors nens occidentals? En realitat a la Xina moooltes campanyes publicitàries mostren occidentals en les fotos, sobretot en productes de luxe, però també per a escoles, medicaments, etc... És a dir, que el xinos no es valoren gens a ells mateixos i tot el que sigui western style és cool i millor.

Per la mateixa raó, tot estranger és per defecte ric, intel·ligent, emprenedor i guapo, als ulls dels xinesos. Bé, en general és un avantatge per als guiris i si els xinos no es molesten en comprovar si realment som així o no, no seré jo qui els mostri la veritat, no sigui que se’ns decepcionin ;-)

(Suposo que algun dia publicaran les fotos amb en Roc en aquesta web http://www.kidslove.cc/)

Una altra historia curiosa també és de fa un parell de setmanes. Em va trucat una consultora d’empresa, xinesa i amiga i em va demanar si li podia fer un favor (a ella i) a una persona del govern. Li vaig dir que sí, encara que no entenia res del que havia de fer. Després em va contactar aquesta persona (no direm noms, x evitar filtracions...), “Vice Director of Jiaxing ... New Area & Industrial Park Committee”. Finalment vaig entendre que volien que fes d’actor. Volien que em fes passar pel CEO d’una famosa empresa alemanya (jo crec que és gringa i d’origen alemany) i em presentés en una reunió per la firma d’uns tractats entre el govern i empreses pel desenvolupament de la zona! El tipus en qüestió no podia atendre la reunió i per no haver d’aplaçar-la, preferien que un guiri qualsevol amb traje i corbata s’hi presentés i fes el paperet, i em va tocar!

Em pots imaginar intentant aprendre’m la pronunciació correcte del nom d’un danès (?) i de l’empresa amb accent alemany (idioma que no domino del tot... és a dir, NPI), segons m’ho va ensenyar una amiga alemanya d’aquí.

Jo ja li vaig intentar explicar a la dona del govern que qualsevol occidental present veuria ràpidament que no semblo gaire alemany (a més a més, resulta que el tipus medeix 2 metres) i que el meu nivell d’alemany no és convincent.

En fi, vaig fer el paperet, esquivant converses delicades (relatives a l’empresa) i parlant del temps amb els guiris que em van entrar, vaig signar els documents (puc anar a la presó per això?), em van fer les fotos i vídeos de rigor amb les autoritats davant el centenar d’assistents i ara suposo que em deuen un favor (el govern!). J

Després vaig esquivar el sopar de gala (no volia passar-me 2 o 3 hores dient el meu nou nom amb accent alemany i explicant a tothom perquè tinc nom danès però vaig néixer a Barcelona...) al·legant que volia anar a sopar a casa amb la família ja que era l’aniversari d’en Max (2 anys, totalment cert, ¡aaaay! ¡Qué guapo es mi niiiiiño!!!).

Mentre em tornaven a casa en cotxe (aquesta vegada no era el xofer amb cotxe oficial), l’amiga assessora m’explicava que als xinesos els agrada que sigui tot perfecte, estèticament parlant, encara que el contingut sigui fake i que això de suplantar personalitats en actes socials o de negocis és força habitual. Em va preguntar si aquesta pràctica és habitual a Xībānyá (Spain) i jo li vaig dir que no ho havia sentit mai. Ho és?

Si aconsegueixo fotos de l’acte, les penjaré J

En el proper capítol, aventures en els supermercats, platges de mentida i fent el guiri a “La vida del pop-star”. No te’l perdis!

Salut!

Sayer.

La foto no ve a cuento, però em fan gràcia els nens xinos amb els pantalons oberts i el cul a l’aire, sigui estiu o hivern.

La foto no ve a cuento, però em fan gràcia els nens xinos amb els pantalons oberts i el cul a l’aire, sigui estiu o hivern.

Comentaris (13)27-06-2013 08:22:01

Típics tòpics

Ben segur que pots trobar info més detallada i correcta en altres blogs i webs, però això és el que jo he percebut i em ve de gust explicar.

La Xina és tremendament desconeguda, com a mínim per la gent que jo conec a Barcelona. Molta gent intenta pensar en coses xineses i la majoria de vegades són japoneses. Imagino q als xinos no els farà molta gràcia, especialment ara, en plena guerra diplomàtica per les illes Senkaku / Diaoyu.

Notes sobre tòpics que crec es comenten:

- Imatge: els xinos son pobres ignorants q van en bici per carrers bruts.

o Com diré a cada article, parlo del q jo conec, és a dir, Jiaxing: aquí la gent no és pobra, al contrari, segons la gran quantitat de cotxes de luxe q hi ha pels carrers jo diria q hi ha molta gent rica.

o És impressionant la quantitat de BMW, Infinity, Porsche, Mercedes, Lexus, Jaguar, etc q hi ha. Descapotables, amb pintura mate, models cars i grans de Toyota, Buick o Volvo o Roewe. N’hi ha molts i variats. Ara, jo no sé com són les seves cases, si paguen hipoteques o es gasten diners en altres coses.

o I per cert, els preus dels cotxes i pisos són tant o més cars que a Barcelona, a Jiaxing. A Shanghai és molt més car!

o Els encanta gastar diners i sobretot, aparentar: Que tothom vegi que sóc ric! I per això es tornen bojos comprant tot el que sembli marca de luxe occidental. Shopping! Shopping!

o Alhora són bastant borregos i tenen poca imaginació. Copien el que fa la resta i compren el q comprin els altres; els tira molt anar de marca, és a dir, una mina per a les grans marques comercials q van de fashion.

o A Jiaxing no he vist ningú demanant pel carrer ni és gaire habitual veure persones rebuscant en els contenidors. A Shanghai sí q n’he vist, però pocs. En general, crec q hi ha gent q viuen amb lo just, però mengen i viuen dignament. Desafortunadament, cada cop hi ha més gent a Barcelona que no pot dir el mateix.

- Treballen com a Xinos!:

o Sí i no. Aquí es treballa dissabtes i diumenges, molta gent. No hi ha problema x anar a comprar o fer qualsevol cosa el cap de setmana (bancs inclosos, no com als bancs i caixes a España...), però al mateix temps tenen força festes i les festes són sagrades, com a tot arreu; quan arriba l’any nou xinés p.e., cap a mitjans de febrer enguany, els treballadors tornen a les seves ciutats d’origen, durant un mes, i el país es para; no es pot fer res.

o Una cosa interessant q fan és convertir diumenges en dies laborables oficialment (working weekend) per poder aprofitar els festius (i/o fer ponts).

o Estan acostumats a treballar des de petits, a rebre ordres, però no els ensenyen a pensar, per això els occidentals tenen bones oportunitats laborals com a caps i responsables de fàbriques i negocis. En general, no es pot pretendre dels xinos que aportin solucions o iniciativa, se’ls ha d’empènyer i guiar, si vols que algun tema prosperi.

o Els nens aprenen a llegir a casa des de que són bebès. Als 4 anys saben llegir caràcters, els números i altres dades i pel q m’han dit, acostumen a estudiar a casa varies hores per la tarda, cada dia, des de molt petits. Però el sistema és aprendre, no entendre” i això es reflexa en les capacitats dels adults.

- Condueixen molt malament!:

o Doncs és cert. Mooolt malament! Em posa negre! Jo crec q hi ha 2 raons bàsiques: els xinos són molt egoistes, només pensen en ells mateixos i no tenen cap respecte per ningú. No els preocupa el més mínim la gent del seu voltant, siguin homes, dones, adults, nens, locals o estrangers.

o L’altra raó és que no són respectuosos. Penso que no s’educa la població per respectar als altres, no embrutar, no fer soroll, no molestar, etc.. no tenen el concepte d’espai vital personal i acostumen a trepitjar-se els uns als altres sense compassió, per aquestes raons fan com si estiguessin sols al món i per això no posen intermitents, canvien de carril (en realitat jo crec q no saben què és un carril) constantment sense mirar, no s’aturen mai als passos de vianants, ni que creui una mare amb cotxet de bebè i nens petits de la mà. Passen. Van contra-direcció sovint. Per creuar un carrer has de mirar a dreta, esquerra, a dalt, a baix, en diagonal, als peus i a dalt dels edificis i tornar a mirar, xq et pot sortir un vehicle de qualsevol lloc inesperadament.

o He sentit que algunes companyies occidentals prohibeixen als seus expatriats conduir a la Xina. A mi em sembla una exageració. Jo tinc permís de conduir aquí i condueixo normalment, sense problemes. De totes formes, no veig gaire accidents. A Barcelona en veia molts més i més greus.

o I en qualsevol cas, a quin país no és difícil la circulació? A Hanoi no era capaç de travessar els carrers per la densitat constant de vehicles, als països anglesos condueixen al revés, a Roma és una locura de velocitat, a Accrà toquen el claxon constantment i van xocant com als “autos de choque”, als països àrabs no entenia les indicacions i em perdia. I a Barcelona els cotxes no respecten les motos i a l’inrevés i és molt perillós, aixina que...

Apa, avui fins aquí, que he de kurrar una mica J

Salut!

Sayer

Comentaris (2)29-05-2013 08:01:25

Per la Xina mandarina

Intro. El per què d'un altre blog en el cyber-món.

[...] Amplia l'article >

Comentaris (13)28-05-2013 16:17:27